Constatant que les humanitats associades a les Arts Liberals (literatura, filosofia, ciències humanes, arts) perden terreny en els sistemes escolars d’arreu a favor de programes adaptats als mercats competitius, la filòsofa Martha Nussbaum reflexiona sobre el que podria ser una educació humanista cívica a Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (Arcàdia, 2011). Tres aspectes caracteritzen la seva visió de l’educació: ser capaç de pensar críticament per tal de pensar per un mateix, ser capaç de reflexionar com a ciutadà del món sobre els problemes contemporanis i ser capaç d’imaginació empàtica per tal de comprendre el món des del punt de vista de l’altre.
Inspirant-se en la pedagogia socràtica, el pensament crític, en l’òptica de Nussbaum, passa per l’aprenentatge del debat argumentat. El pensament, incitant a examinar un problema sota diferents angles, a qüestionar els discursos i els fets, a avaluar les opcions i els raonaments, i a obrir-se als altres punts de vista, afavoreix el desenvolupament d’una independència d’esperit i d’una actitud cívica a les antípodes de la docilitat conformista. En conseqüència, pensar com a ciutadà del món no significa renunciar a les pròpies afiliacions i vinculacions particulars, significa poder reconèixer la humanitat arreu on s’hi troba, esdevenint curiosos de les altres civilitzacions i més sensibles a les diferències culturals. Compartim el món amb els altres i en som responsables. Aquesta manera de pensar la ciutadania ens condueix a comprendre millor la interdependència de les nostres existències i la complexitat dels problemes als quals la humanitat es confronta avui dia. Aquesta representació de la perspectiva de l’altre no sempre és evident, tanmateix, la imaginació empàtica pot facilitar-ne l’accés.
Gandhi afirmava que la lluita per la justícia comença a l’interior d’un mateix, on el respecte i la compassió enfronten la por, l’avidesa i l’agressivitat narcisista. Nussbaum pensa que aquest xoc interior repercuteix en els nombrosos conflictes quotidians, tanmateix les emocions s’eduquen. Si hom aspira a una societat justa i democràtica i no a “una societat d’egos”, convé prendre en més consideració el paper de les emocions i de la imaginació en l’educació. Educació de les i educació per les emocions. Influïda per Aristòtil, Nussbaum sosté que les emocions tenen una dimensió cognitiva, la qual cosa significa que són una manera d’entrar en contacte amb el món, més concretament amb la complexitat i la vulnerabilitat de la condició humana.
No és un catàleg de sabers erudits que ens farà ciutadans del món més capaços de comprendre la vida i les emocions dels altres. Pedagogs com Pestalozzi, Alcott i Tagore ja van mostrar la importància de les arts en el desenvolupament de les emocions i de la imaginació. Les capacitats imaginatives estan vinculades a l’empatia ja que, permetent-nos de posar-nos al lloc de l’altre, ens fa més conscients de la pluralitat de l’experiència humana. És donant, per exemple, veu als sense veu, als més vulnerables, que esdevenen pròxims a nosaltres.
Segons Nussbaum, la literatura, el teatre, la dansa i les arts poden revelar aspectes crucials de l’experiència humana. Aquesta obertura a l’altre mitjançant la imaginació ens ajuda a prendre consciència de la interdependència de les relacions humanes, a sentir certes experiències interiors com el sofriment, l’exclusió, la crueltat, l’enveja… que poden viure persones que ens són totalment estranyes. És en aquest sentit que Nussbaum ens convida a desenvolupar els nostres “ulls interiors” per tal de madurar la nostra percepció de la humanitat. Desenvolupant la imaginació empàtica, les barreres que tendeixen a interposar-se entre un i els altres esdevenen més poroses.
L’educació moral no és solament un assumpte de raonaments i de grans principis. Com ho mostra Nussbaum, passa per una maduració de la percepció emocional de situacions humanes singulars que ens poden obrir a la humanitat, a la nostra vulnerabilitat i per tant a una millor comprensió d’un mateix i dels altres.
Per tant, no és en nom d’un conservadorisme acadèmic o pedagògic que Nussbaum fa un al·legat per tal d’integrar més les humanitat al llarg dels cursos escolars, de primària a la universitat. Ho fa dins d’una perspectiva decididament social on el pensament crític i la imaginació empàtica contribueixen a fer de l’educació una eina essencial del desenvolupament democràtic.
frontisses 