MISSION Àries de STEFFANI, Agostino
Cecilia Bartoli, mezzo / Philippe Jaroussky, contratenor.
Coro della Radiotelevisione Svizzera. I Barocchisti.
Dir.: Diego Fasolis.
DECCA
Aquest projecte de Cecilia Bartoli, convertit en un admirable llibre-disc, ple de suggerents fotografies i més que bons articles, cap d’ells traduït al castellà (per això cal descarregar un pdf amb els textos traduïts), està dedicat a Agostino Steffani (1654-1728), compositor, sacerdot, missioner, diplomàtic i polític, no sé en quin ordre. “Mission” està motivat també per la col·laboració de Bartoli amb l’escriptora de novel·la negra Donna Leon, que ha tractat l’assumpte Agostini en el seu llibre “Les joies del paradís” (Edicions 62). La discografia de Steffani arriba amb aquest disc el seu moment més àlgid, tot i que ja havia discos que havien tractat la seva música vocal amb encert (Bertini-Cavina, amb diversos duetti, a Glossa). La vida d’Agostino Steffani és fascinant i està envoltada de misteri. Va tenir èxit a Europa com a compositor i tenia una important fama com a negociador i com a diplomàtic, encara que segurament la seva ordenació religiosa li impedís dedicar-se amb plenitud i tranquil·litat a aixecar faldilles i a baixar-se els pantalons, afició que creiem va compartir amb admirable dedicació al costat de l’espionatge. Se sap que va mantenir una estreta amistat amb Sophie Charlotte, reina de Prússia, gran amiga i admiradora de la seva música, que segurament Stefanni va utilitzar com a plataforma per espiar assumptes d’estat. S’insinua, encara que no s’assegura, que Stefanni també va estar involucrat en alguns assassinats. En fi, que el tema dóna sobradament per un llibre i un disc, envoltats del pertinent misteri, no és cap secret, però com és la música d’Agostino Steffani?
Per descomptat a Cecilia Bartoli no li falten motius per a aquesta música, ja que conté tot el que en ella són virtuts: rapidíssimes coloratures, línies melòdiques molt expressives, suggerent sentit del drama i una explosiva combinació de ritmes i harmonies, algunes lleugerament inestables (la comparació amb Gesualdo, personatge igualment fosc, és inevitable), amb continus affetti i un text ple de metàfores i bella poesia. Compta amb una altra estrella del firmament de l’òpera barroca i dels seus excessos, com és el contratenor Philippe Jaroussky (4 duos), instrumentistes d’alt nivell com el llaütista Rosario Conte i un Diego Fasolis entregat a la causa de Steffani: dirigeix la seva música amb tal passió, que competeix en protagonisme amb Bartoli. Aquesta sintonia de parers (intensitats) motiva que algunes àries hom se sorprengui davant tal quantitat d’arrasadora força, mentre altres sucumbeixen davant d’una estàtica bellesa que permet a una, Bartoli, desplegar el seu elegant fraseig i legato i, a altres, els I Barocchisti, mostrar la seva riquesa d’harmònics i el seu bellíssim so del barroc orquestral.
frontisses 