La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal
Autors: Christian Laval i Pierre Dardot
Publicació: Gedisa
Christian Laval (París, França 1953), és professor de Sociologia a la Universitat de París X Nanterre i director del programa al Collège International de Philosophie. També és membre del Centre Bentham i investigador associat de l’Institut de la Fédération Syndicale Unitaire. Està especialitzat en la filosofia utilitarista de Jeremy Bentham, sobre la qual ha publicat vàries obres, com La escuela no es una empresa, i en l’anàlisi de les polítiques educatives d’inspiració neoliberal. Actualment participa en les revistes Revue du MAUS i Cités et La Pensée. Entre el seus treballs recents destaquen: L’Homme économique, Essai sur les racines du néolibéralisme, La nouvelle école capitaliste i Marx au combat.
Pierre Dardot és docent i filòsof especialitzat en l’obra de Marx i Hegel. Juntament amb Christian Laval, va fundar el 2004 el grup Question Marx. En col·laboració amb aquest autor ha publicat diferents llibres sobre Marx i la seva obra, com Sauver Marx? i Marx, Prénom: Karl, que han despertat interès dels grups d’esquerres en diversos països.
A La nueva razón del mundo, ambdós desenvolupen la genealogia de la representació utilitarista més neoliberal, que Laval ja havia iniciat en el seu llibre La nouvelle école capitaliste, amb l’objectiu de contribuir a la renovació del pensament crític.
Podria semblar innecessària una nova obra de denúncia del neoliberalisme, però La nueva razón del mundo construeix una lúcida anàlisi on els autors desvelen amb singular mestratge com darrera l’aparent caos, en el sistema, subjau una racionalitat l’acció de la qual és subterrània, difusa i global. Tal racionalitat és la nova raó del capitalisme contemporani, i construeix l’essència mateixa del neoliberalisme.
En explorar la seva gènesi doctrinal i les circumstàncies polítiques i econòmiques del seu desplegament, aquest llibre arriba a aclarir nombrosos malentesos. El neoliberalisme que irromp en els anys 80 incorpora una sèrie de trets del tot nous: no és ni un retorn al liberalisme clàssic, ni el retorn a un capitalisme “pur”. Sostenir aquest contrasentit és no entendre el que té de nou, precisament, el neoliberalisme, que lluny de veure en el mercat una mena de fenomen natural limitador de l’acció de l’Estat, es fixa com a objectiu construir els mercats i fer de l’empresa el model per al govern dels subjectes.
L’obra de Laval i Dardot també dissecciona i evidencia el profund rebuig vers les regles democràtiques contingudes en les tesis neoliberals. El paper dels partits polítics en aquest soscavament democràtic –inclòs el de les socialdemocràcies tradicionals- és també objecte d’implacable denúncia per part dels autors, així com el paper d’una Unió Europea que ha abdicat en la seva tradició més democràtica i social per acabar exemplificant –amb major nitidesa que els propis EEUU- el model de perfecte submissió a les imposicions del mercat enfront als drets de la ciutadania.
Per múltiples vies, el neoliberalisme s’ha imposat com la nova raó del món, sense deixar intacta cap esfera de l’existència humana. Una lògica tan corrosiva introdueix formes noves de subjecció que constitueixen, pels qui les rebutgen, un desafiament polític i intel·lectual inèdit.
Només entenent aquesta complexa racionalitat se li podrà oposar una vertadera resistència i obrir la porta a un altre avenir.
frontisses 