Berlin Alexanderplatz
Autor: Alfred Döblin
Publicació: Edicions de 1984
Alfred Döblin (Stettin, Pomerania, 1878 – Emmendingen, 1957). Va estudiar medicina. Va treballar de periodista a Ratisbona i Berlin, abans de guanyar-se un lloc com a psiquiatra en el barri de classe treballadora d’Alexanderplatz. Durant aquest temps va escriure diverses novel·les, però cap va ser publicada fins a 1915, quan Die Drei Sprünge donis Wang-lun (Els tres salts de Wang-lun) es va editar, guanyant el Premi Fontane. Durant la I Guerra Mundial Döblin va exercir de metge en l’exèrcit alemany, però va continuar escrivint. L’any 1929 es va publicar Berlin Alexanderplatz. Quan els nazis van arribar al poder a Alemanya, Döblin va fugir a Suïssa i després als Estats Units, on va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer. Va tornar a Alemanya i es va instal·lar a Baden-Baden. L’any 1956 Döblin va ingressar en un sanatori i va morir a Emmendingen l’any següent.
Franz Biberkopf surt de la presó on complia condemna per haver matat la seva dona. Ara està decidit a portar una vida honesta. Però des de la trobada amb Reinhold, proxeneta i perdulari sense escrúpols, aquest desig sembla impossible de mantenir. Intervé en tot tipus de martingales, Franz comença a saber massa sobre Reinhold. Comença un lent i aterridor descens als inferns…
Obra èpica, Berlin Alexanderplatz és la primera i única novel·la important sobre la gran ciutat en la literatura alemanya. Tant pel tema com per l’estil, l’obra és el fruit més madur del futurisme berlinès. En aquesta novel·la, Alfred Döblin combina el monòleg interior amb la tècnica de la càmera fotogràfica per crear un ritme que dramatitza poderosament l’estat de l’ésser humà en un món que es desintegra.
La novel·la d’Alfred Döblin és un monument únic de la literatura universal. Capta els sorolls de la ciutat, ens submergeix en la vida de les prostitutes i mafiosos, ens fa sentir l’estrèpit d’una ciutat que atrapa i esclafa els que es perden en la seva nit. Estem submergits en el vertigen del Berlin de la dècada de 1920, remolí tan fascinant com inquietant.
frontisses 