Maillard: Missa ‘Je suis déshéritée’ & Motets
The Marian Consort, Rory McCleery
La vida de Jean Maillard està envoltada de misteri i la seva música poques vegades s’escolta avui. Tot i això, en la seva època, les seves obres eren influents i àmpliament conegudes: de fet, el musicòleg François Lesure el va considerar un dels compositors francesos més importants de la seva època.
¿Qui millor, doncs, que el Marian Consort de Rory McCleery per donar a la rica i variada producció d’aquest compositor el seu primer enregistrament que se li dedica? Les seves interpretacions, precises i alhora apassionades, posen de manifest tant la xarxa d’influència en què la música de Maillard va participar, com la influència en successors com Lassus i Palestrina i la seva impactant bellesa individual.
Ens trobem davant d’un compositor subtilment expressiu.
En la humanitat, la relació amb l’altre passa sempre per la mediació d’un tercer; la viabilitat de la relació amb l’altre no s’estableix segons un model binari, sinó ternari. De la mateixa manera no és suficient posar dos individus cara a cara per formar una parella, la simple juxtaposició d’interessos particulars, ni sobretot la seva oposició, no arribarà mai a formar una societat. Les relacions intersubjectives es formen al voltant d’interessos o d’objectius compartits i el vincle social passa per la mediació de ferms referents comuns (pàtria, territori, projecte social, lleis, costums, valors, “déus”), reconeguts com a tals i garants d’aquest vincle. És el que permet sobrepassar els interessos particulars i crear un Nosaltres reunit al voltant d’un bé comú i de la seva protecció. Es tracta d’una estructura antropològica constitutiva de la nostra humanitat. 
Berlin Alexanderplatz
Els mercats no solament tenen necessitat de diners, sinó de moral. El llindar ha estat assolit, el model ha arribat als seus límits. Aquesta urgència moral qüestiona les relacions entre ètica i política. Com que estem habituats a considerar que l’ètica fa referència en primer lloc a les relacions intersubjectives, se suposa freqüentment que aquella és poc adequada per a una transformació estructural de la societat. És així que la política se’ns apareix com el mitjà privilegiat per fer esdevenir aquest altre món possible. Tanmateix, una marcada dissociació entre l’ètica i la política, podria conduir a un nou encegament. 
Un home invisible
frontisses 