En el cor de la crisi: els valors desviats

Actualment ja coneixem prou bé l’espiral financera i econòmica que a partir del mercat immobiliari va fer esclatar aquesta crisi que sembla no tenir final. No cal repetir-ho aquí. Més enllà dels tecnicismes, cal considerar la mar de fons que ha empès el capitalisme a tal escull, i en particular els valors que han animat aquesta deriva. Efectivament, la desmesura especulativa que ha provocat la present crisi és el producte de les eleccions ètiques pròpies del capitalisme, des del segle XVIII fins la seva darrera versió, el neoliberalisme.

En los oscuros lugares del saber

En los oscuros lugares del saber
Autor: Peter Kingsley
Publicació: Atalanta

Peter Kingsley (1953), graduat per la Universitat de Lancaster i el Kings College de Cambrigde, és Doctor en Filosofia per la Universitat de Londres i Fellow del Warburg Institute. Després de treballar amb les figures més prominents en estudis clàssics, antropologia, filosofia i antigues civilitzacions, es va traslladar a la Universitat Simon Fraser de Canadà, i mes tard a Nou Mèxic. En l’actualitat resideix als Estats Units. A més de nombrosos articles i conferències, P. Kingsley ha publicat Ancient Philosophy. Mystery and Magic. Empèdocles and Pythagorian Tradition ( 1995 ), In the Dark Places of Wisdom ( 1999 ) i Reality (2003).

Música para el Rey Planeta

Juan Hidalgo
Música para el Rey Planeta

LAUDA

Molt bonic i oportú disc, que ens permet endinsar-nos en el ric i inabastable món compositiu de Juan Hidalgo (1614-1685). En aquest ampli grapat de tons humans i nadales i en les seves transposicions “divines”, una mínima part de la gegantina obra del músic madrileny, es contenen, segons se’ns indica a la notes que l’acompanyen, fins a onze recuperacions musicològiques i primers enregistraments mundials, que no és poca cosa.

Vers un post-capitalisme

El punt de partença del discurs de legitimació del capitalisme, com molts crítics ens recorden (veure particularment els treballs de Serge Latouche), ha estat sempre naturalitzar les relacions econòmiques en el món establertes pel capitalisme, com si aquestes fossin inherents a la mateixa existència de la societat.

La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal

La nueva razón del mundo. Ensayo sobre la sociedad neoliberal
Autors: Christian Laval i Pierre Dardot
Publicació: Gedisa

Christian Laval (París, França 1953), és professor de Sociologia a la Universitat de París X Nanterre i director del programa al Collège International de Philosophie. També és membre del Centre Bentham i investigador associat de l’Institut de la Fédération Syndicale Unitaire. Està especialitzat en la filosofia utilitarista de Jeremy Bentham, sobre la qual ha publicat vàries obres, com La escuela no es una empresa, i en l’anàlisi de les polítiques educatives d’inspiració neoliberal. Actualment participa en les revistes Revue du MAUS i Cités et La Pensée. Entre el seus treballs recents destaquen: L’Homme économique, Essai sur les racines du néolibéralisme, La nouvelle école capitaliste i Marx au combat.

La Cité des Dames

D.A.
La Cité des Dames

CAPELLA DE MINISTRERS

Cristina de Pizán (1364-1431) va imaginar al segle XV una ciutat exclusivament construïda per i per a dones en la seva novel·la La Cité des Dames, 1405, una bombolla que albergava lluny de la misogínia imperant en la cultura occidental a les dones de vàlua, sense atendre estaments o naixement.

Una finestra a l’esperança

Estic indignat perquè estic desitjós de justícia, amb un profund anhel que aquesta esdevingui en nom de la humanitat en l’ésser humà. Quan aquest és degradat, esclavitzat, abandonat, menyspreat, m’enfronto a una situació d’injustícia en la qual l’altre es troba immers, sento visceralment la seva humanitat burlada. La indignació és així l’expressió de la presència des de sempre d’un altre en mi. “Em revolto, aleshores som”, deia Albert Camus a L’home revoltat, quan tractava de posar de manifest la solidaritat oculta entre les persones, que brolla en denunciar les situacions injustes. Aquesta solidaritat és la font principal de la relació amb l’altre, el fonament de la naturalesa humana.

Perlas sufíes. Saber y sabor de Mevlânâ Rûmî

Perlas sufíes. Saber y sabor de Mevlânâ Rûmî
Compilació i comentaris: Halil Bárcena
Publicació: Herder

Halil Bárcena (Renedo, Cantàbria, 1962) és islamòleg, especialista en el sufisme de Mevlânâ Rûmî i els dervixos giròvags. Ha cursat estudis islàmics i de llengua àrab i persa al Marroc, Jordània, Líban, Síria i Turquia, així com estudis de cal·ligrafia àrab i musicologia turca a Damasc i Istanbul.

És intèrpret de ney, flauta sufí de canya. Professor d’estudis islàmics, col·labora amb diferents institucions acadèmiques tant espanyoles com turques. És autor, en català, de El sufisme (2008), obra publicada en castellà amb el títol de Sufismo (2012), i és traductor de l’àrab al català del Dīwān de Ḥal·lāğ (2010). A més, és coautor, amb Marià Corbí, de Jesús de Natzaret , el mite i el savi (2010). Resideix a Barcelona, on dirigeix l’Institut d’Estudis Sufís des de 1998.

Missa Salisburgensis

Biber / Savall
Missa Salisburgensis

ALIAVOX

Com un esclat enlluernant d’una gran nebulosa musical misteriosa, la Missa Salisburgensis domina l’univers de la música policoral a través de la complexitat i la riquesa dels seus mitjans excepcionals, posats al servei d’una expressió sonora i espacial única, que simbolitzen amb gran exuberància i eficàcia tota la força i grandesa del poder diví, polític i religiós. Envoltada d’aquesta manera d’un gran misteri i considerada pels especialistes com l’Everest de les composicions policorals, aquesta obra descoberta el 1870 a casa d’un adroguer de Salzburg fou primer atribuïda erròniament al compositor Orazio Benevoli, però avui, com ho explica magistralment el professor Ernst Hintermaier (vegeu comentari adjunt), és considerada sense cap mena de discussió com una de les obres cabdals compostes per Heinrich Ignaz Franz Biber, un dels més grans i el més genial dels compositors austríacs del barroc.

Els immigrants, una qüestió

Autor: Daquella manera. Llicència Creative Commons

Cada dia ens els creuem. Ens hi hem habituat. Si hem de ser francs, tenim la impressió d’haver-los vist sempre treballant al nostre voltant. Tanmateix, només els coneixem sota el nom de: “treballadors immigrants”. La paraula ja ens ho diu tot! Però… Què fan? D’on venen? Quines són les seves vivències? La interpel·lació pren força, però ràpidament s’ofega… Estan ben a prop nostre, però no en sabem res. Pensem: l’esperança d’un futur millor no val totes les penes i tots els sofriments del present?