El decreixement: una utopia? (II)

Davant la fragilitat del món accentuada pel creixement dels intercanvis comercials, els objectors de creixement proposen reduir l’impacte de l’activitat humana sobre la biosfera. Volen fer decréixer la nostra pressió sobre els ecosistemes per tal de garantir l’equilibri i la possibilitat, a llarg termini, de la vida humana a la Terra.

El decreixement: una utopia? (I)

Sense proposar un projecte polític definit, els moviments per al decreixement comparteixen un horitzó comú: una societat més ecològica i més justa, alliberada de la ideologia del creixement i del capitalisme.

Hospitalitat inajornable

Tot i que cada dia es repeteixen les tragèdies sense fi per als milers de persones que demanen protecció i apel·len a la solidaritat dels països europeus, la desídia dels seus governs és un escàndol que s’ha d’aturar.

Educació i imaginació empàtica

Constatant que les humanitats associades a les Arts Liberals (literatura, filosofia, ciències humanes, arts) perden terreny en els sistemes escolars d’arreu a favor de programes adaptats als mercats competitius, la filòsofa Martha Nussbaum reflexiona sobre el que podria ser una educació humanista cívica a Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats (Arcàdia, 2011). Tres aspectes caracteritzen la seva visió de l’educació: ser capaç de pensar críticament per tal de pensar per un mateix, ser capaç de reflexionar com a ciutadà del món sobre els problemes contemporanis i ser capaç d’imaginació empàtica per tal de comprendre el món des del punt de vista de l’altre.

La proposta de la permacultura (II)

En permacultura no es trien les plantes per conrear únicament en funció del sòl o del clima, cal tenir en compte també una lògica de sinèrgia i de col·laboració entre les plantes, els animals i les persones. Des d’aquest punt de vista, els permacultors han desenvolupat el concepte d’“aliança vegetal” (associació de diferents espècies), la qual cosa implica que els éssers vius treballin en col·laboració simultània per al benestar del conjunt. L’exemple més conegut d’aquesta aliança és sens dubte el de les “tres germanes”, segons l’expressió del poble Hopi: blat de moro, mongeta i carabassa. La tija del blat de moro serveix de guardià a les mongetes que aporten nitrogen a la terra, mentre que les fulles de la carabassa conserven la humitat de la terra.

La proposta de la permacultura (I)

La permacultura és una visió ecològica de la planificació territorial que té en compte les necessitats dels éssers humans inspirant-se en l’autoregulació dels ecosistemes naturals. Es tracta d’una manera de fer i d’una reflexió ètica sobre les nostres maneres de viure i de produir. Ha estat progressivament elaborada en els anys 70 pels australians Bill Mollison i David Holmgren, influïts per Masanobu Fukuoka, un agricultor, biòleg i filòsof japonès practicant de l’“agricultura de la no-acció”, és a dir,  reduir al màxim tota intervenció humana en la natura.

Bones vacances!

Bones i molt bones vacances! És el desig afectuós de qui us escriu.

Violència i religió

Alguns veuen en les religions una gran font de violència, fins el punt que, segons ells, si s’esvanissin el món seria millor. Altres, al contrari, les consideren imprescindibles constructores de pau. Tots tenim en el record un ampli catàleg d’episodis –passats o presents– que corroboren ambdues posicions. Per una banda, increïbles actes de violència, menyspreables, inhumans, i per l’altra, testimonis imponents de germanor, de compassió, de fermesa audaç al mal –i tot fet en nom de Déu. Així, doncs, les religions són capaces tant del pitjor com del millor. D’on pouen el poder de fomentar l’odi, d’humiliar, d’esclavitzar i la bonesa, l’amor, l’ajuda mútua? La mirada, en principi, ens duu vers els textos sagrats de les grans religions. Ara bé, el que crida l’atenció, és la immensa bondat que se’n desprèn: el Déu dels humiliats de la Bíblia, el Déu dels pobres i dels oprimits dels Evangelis, el Déu misericordiós de l’Alcorà, la solidaritat, el compartir, la justícia.

Una utopia?

«Cap on va el nostre món?»… Per una banda, els fons necessaris per a una política agrícola i alimentària global, o per a una educació a l’abast de tothom, semblen inaccessibles; i per l’altra, les inversions de cents de mils de milions de dòlars fetes per mantenir en equilibri un sistema financer que deixa persistir la desigualtat, l’exclusió i la pobresa. El nostre món dóna l’esquena als objectius del mil·lenni? Sucumbirà al «totalitarisme del diner»?

Governança vs democràcia

El filòsof Castoriadis es negava a anomenar “democràcia” el règim polític en vigor a occident, més aviat el qualificava d’oligarquia liberal –és a dir, poder d’una elit capitalista, ja que darrera del vel del nom s’hi amaga un profund menyspreu dels fonaments democràtics: la participació popular, la igualtat de veus, l’autonomia i els debats. Tanmateix, les crisis econòmiques i financeres actuals tenen la particularitat de desvelar, de tant en tant, les aparences. L’emmordassament del poble i la imposició al capdavant de les “democràcies” d’uns banquers a sou de les institucions financeres en són escandalosos exemples.